Quart creixent by Roger Pistola

Sense fer cap gran enrenou, amb discreció i gairebé a traïció, Roger Pistola, s'ha convertit en un dels cantautors més sòlids del panorama de la música cantada en català i sens dubte en un dels més importants de la seva generació a Mallorca, on de cada cop són menys habituals aquesta mena d'espècimens, almanco en els registres que ell transita: un pop exuberant que bascula sempre entre la intimitat i la grandiositat més eloqüent.
A Quart creixent, el seu quart disc en solitari i que arriba un quart de segle després del seu primer concert, Pistola ha exprimit la seva nova situació vital, instal·lat en un petit llogaret rural del Llevant de l'illa, sense gairebé cobertura de mòbil. Ha enregistrat ell sol gairebé tots els instruments que sonen a l'àlbum -excepte algunes col·laboracions puntuals, com en les cordes de "Amb tu" i "Vívida meva" o el solo de "Poderosa Afrodita"- i donat forma a un treball que té molt de teràpia de desintoxicació, de recerca d'allò essencial, tant en la vida com en la seva pròpia manera de fer cançons.
Hi ha aquí un Pistola reconeixible per a qualsevol que hagi seguit la seva trajectòria, fins i tot per aquells que ja varen començar a fixar-se en el seu talent a See, la seminal banda que va formar durant els seus anys a Barcelona. Però també un Roger que ha après a calcular esforços, contenir-se, dosificar-se, i que la major virtut d’una cançó ha estat i sempre serà la melodia, un art en què aquest músic manacorí, nascut el 1989, és des de jove un autèntic mestre. Basta escoltar el tram final de “Miracles” per caure rendit a la seva habilitat per arrossegar-te emocionalment al seu terreny i al seu domini per digerir influències, de la psicodèlia -“Vaivé”- a Radiohead, de l’era daurada del rock català -“Estimar no és suficient”- a intoxicacions més contemporànies.
Després de tres discos que, a poc a poc, han anat cimentant una carrera que sempre ha tengut vocació de cursa de fons, Roger Pasqual (aquest és el seu nom real, encara que és probable que ni els seus familiars més pròxims facin servir el seu cognom per referir-se a ell) estrena nou segell, nova formació i un nou disc, però com el seu títol indica, no estam davant la culminació de res, sinó en un moment més d’un procés d’aprenentatge i creixement, just el punt anterior a una plenitud i la maduresa que tots sabem que seran brillants.
I hi ha passatges d’aquest disc en què Roger Pistola sembla fregar amb la punta dels dits el zenit de la seva pròpia ambició. La lluna plena ens cegarà a tots.

Música local en llengua indígena.

Facebook
Instagram